Tot i així, tot vot anònim va lligat a una pàgina d’usuari, pel que es manté l’anonimat en públic, però també ens permet gestionar i controlar els comentaris ofensius.

Creiem que és la millor forma de potenciar l’activitat a les pàgines internes de Voota i d’acostar-nos una mica més al sistema de vot en unes eleccions, on el vot és secret però lligat a una identitat.

En aquest paquet de millores també destaquem la creació d’unes pestanyes en totes les pàgines interiors per millorar l’accessibilitat entre les diferents seccions de Voota. Podràs, doncs, accedir a les pàgines de polítics, partits, propostes, eleccions i el recull de totes les opinions des de qualsevol plana de la web.

Què et semblen els canvis?

Antoni Puigverd: “Quines paraules poden articular-se a favor de la concòrdia quan el més alt tribunal t’obliga a escollir entre submissió o insurrecció? Els moderats som els grans derrotats del TC.”

Josep Maria Vallès: “La sortida de la trampa nacional-estatista serà complicada i tindrà costos no menors. Convé prevenir-los o mitigar-los, especialment pel que fa a la concòrdia civil del país.”

Francesc-Marc Álvaro: “La manifestació contra la sentència del TC va demostrar que, tot i la fatiga dels darrers anys, hi ha una potent energia en la societat catalana.”

Enric Hernàndez: “El 10-J va ser una metàfora del tràngol que viu la nació”

Xavier Antich: “Gran equivocació a Espanya durant aquests últims mesos: interpretar l’Estatut com una ofensiva de l’independentisme. Era el contrari: els partidaris de l’Estatut encara creien a Espanya. I són ells els que han quedat desmentits.”

Saül Gordillo: “Si la manifestació del 18-F després de la retallada de l’Estatut del Parlament va ser un èxit (el camí de la plaça Espanya a la plaça Catalunya), la d’aquest dissabte ha estat encara superior. ”

José Antonio Donaire: “El rebuig a la sentència és compartit per la majoria de la societat catalana. La manifestació va ser un rotund èxit i va aconseguir reunir idees molt diferents sota un crit comú.”

Joan M. Minguet: “Jo no era independentista. Tenia la il.lusió (que, pel que sembla, ve d’il.lús) que podríem abandonar aquest suplici agònic de l’Estat de les Autonomies i construir un veritable estat federal.”

Salvador Sostres: “El més coherent, després de la manifestació d’ahir i de l’èxit d’assistència, seria convocar eleccions i que tots els partits que van participar a la marxa s’hi presentessin amb la independència al programa, cosa que no passarà perquè no els interessa resoldre el conflicte sinó mantenir l’estatus i continuar vivint-ne.”

Toni Bolaño: “La bretxa és oberta i es pot fer més gran si la política no està a l’alçada. Les aventures sempre tenen final incert. La independentista més que cap. L’acord encara és possible però ha d’abandonar la imposició i apostar pel consens en llibertat entre iguals.”

Dídac Boza: “Tristament els separadors han fet la seva feina i els separatistes es veuen amb cor ara de recollir-ne els rèdits.”

Manuel Cuyàs: “Mai en la història del catalanisme tantes persones s’havien reunit impulsades per aquesta força constructora del país.”

Ferran Mascarell: “Davant la negació de l’Estatut el poble exigirà claredat, concisió i veritat. Qui millor ho expressi amb més facilitat guanyarà les eleccions.”

Si trobeu algun article més que tracti del tema, el podeu afegir als comentaris i editarem l’entrada.

Artur Mas, CiU: “Lluny de rendir-se, Catalunya es mostra disposada a alçar la veu pacíficament però de manera contundent, per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional en contra l’Estatut”

Joaquim Nadal, PSC: “La manifestació és un acte d’afirmació contundent de la voluntat de Catalunya d’autogovernar-se”

Alícia Sánchez-Camacho, PPC: “La resposta unitària ha de ser la del sentit comú, acatar la sentència i complir i fer complir la llei”

Joan Puigcercós, ERC: “Hi ha molta gent que no és independentista però que està veient que no queda un altre camí. Avui és un dia important, que no és la conclusió, sinó que es pot dir que comença tot, que l’autonomisme s’ha acabat i que Catalunya comença la transició cap a la independència.”

Joan Herrera, ICV: “Després d’aquest dia els catalans, independentment del què parlem i on haguem nascut, direm que se’ns respecti com a país i com a nació i que se’ns respectin les nostres decisions i l’autogovern”.

Joan Laporta, DC: “Al meu entendre és possible la independència, el que cal és una majoria al Parlament que proclami la independència de Catalunya.”

Iñigo Urkullu, PNV: “Hem vingut a expressar la nostra solidaritat amb Catalunya, amb el Poble català. La seva lluita pel respecte a la seva realitat nacional i pel seu autogovern és un assumpte que afecta, també, a Euskadi. Nazi Bat Gara. Nosaltres, els bascos, també som una nació i tenim dret a decidir.”

Inaugurem la secció d’entrevistes amb una d’especial que té com a protagonista a la diputada igualadina Marina Llansana. Especial perquè estem parlant d’una diputada que ha anunciat que deixarà de ser-ho d’aquí a uns sis mesos per tornar a la vida civil, tot i que encara no ha desvetllat a què es dedicarà.

Marina Llansana és llicenciada en filologia catalana per l’UAB i en periodisme per l’UPF. Abans de ser diputada per ERC durant dues legislatures havia treballat en diferents mitjans de comunicació, com l’Avui, Catalunya Ràdio o Regió 7, principalment en seccions culturals. Manté des de fa anys contacte amb el teixit associatiu de la seva comarca, l’Anoia.

-Has anunciat que deixes la política activa al final de la legislatura. Quins motius t’han portat a prendre aquesta decisió?

La política sempre hauria de ser un període transitori, i jo no ho he perdut mai de vista. Plego per coherència, perquè sempre he defensat que hi hauria d’haver molta més rotació de cares públiques de les que hi ha i s’hauria d’entendre l’exercici del càrrec com una cosa provisional. He tingut el privilegi de ser diputada al Parlament durant dues legislatures i és un període suficient, penso que és bo que algú altre de la meva comarca pugui ocupar aquest lloc i jo pugui reprendre la meva carrera professional.

-Abandonaràs la teva activitat a la xarxa?

De cap de les maneres. És cert que la xarxa m’ajuda a l’hora d’exercir el meu càrrec polític perquè em permet saber, sense intermediaris, què pensa la gent i puc explicar la meva feina i interactuar amb els ciutadans de manera directa. Però no sóc a la xarxa només per això; hi sóc perquè m’interessa com a ciutadana i em permet participar, aprendre, intercanviar idees.

-Twitter vs Facebook: quina xarxa social recomanaries a un altre polític?

El Twitter és immediatesa, pots llençar propostes concretes, eslògans, titulars, però hi falta reflexió. El Facebook permet més la reflexió i el debat però és més feixuc, no és tan àgil ni permet tant la interconnexió. Tot té pros i contres. L’ideal és combinar les dues eines.

-En aquesta legislatura el Parlament s’ha acostat a la ciutadania mitjançant les xarxes socials. Quin balanç personal en fas?

S’ha fet un salt de gegant en l’ús de les eines 2.0 en la política. Al Parlament hem estat pioners gràcies als diputats que s’hi van llançar i ens van servir d’exemple com els companys Donaire i Puigdemont. I evidentment gràcies al President Benach que ha estat un model a seguir. Un exemple significatiu: al principi d’aquesta legislatura, fa només 4 anys, no estava ben vist l’ús del portàtil dins l’hemicicle i ara, en canvi, hi ha connexió a la xarxa des de tots els escons. El salt ha estat molt gran i en poc temps.

-Les previsions apunten a una baixa participació en les eleccions al Parlament. Què creus que falla entre la política i els ciutadans i com es podria millorar?

Hi ha una falta greu de comunicació entre electors i elegits. La ciutadania i els polítics estem cada vegada més lluny, parlem llenguatges diferents. Si volem combatre la desafecció i reduir l’abstenció s’ha de replantejar tot el sistema de partits, i això passa, d’entrada, per una nova llei electoral, però els dos grans partits l’estan bloquejant des de fa temps…

-Coneixes Voota.cat? Com creus que una web que permet opinar sobre polítics i propostes pot ajudar a animar a la participació política ciutadana?

Sí, conec Voota.cat. Qualsevol instrument que permeti acostar la política als ciutadans és bo. I encara és millor si els polítics els usen per saber què opina la gent, l’intercanvi ha de ser en les dues direccions. Personalment penso que seria bo introduir-hi més reflexió, més possibilitat d’argumentació. Votar és important però sobretot cal saber el perquè d’un vot o un altre, això és el que realment pot ajudar als polítics a fer millor la seva feina.

Per acabar, et recordem que pots votar a Marina Llansa a Voota.

Pots seguir al teu lector les següents seccions de Voota:

• Pàgines de polítics, partits i propostes.
• Perfils d’altres usuaris.
• Les últimes opinions de tot Voota.
• La teva pàgina d’usuari.

Per últim, ara també es pot editar la proposta que hagis suggerit a la comunitat. Si ho recordes, quan una proposta quedava penjada a Voota, no es podia editar ni la descripció ni el títol. Ara ja està canviat ;)

Què significa aquesta edició massiva? Doncs, entre d’altres coses, que si busques l’Ajuntament del teu municipi -Igualada, en el meu cas- ja pots veure, votar i opinar sobre tots els representants polítics de la teva localitat.  És un gran pas per concretar els vots: abans, si s’aprovava una ordenança i un usuari no hi estava d’acord, només podia votar en contra de l’alcalde. A partir d’avui cada polític tindrà els voots que realment es mereix.

Som conscients que falten fotos, enllaços i biografies, però amb el temps i amb l’ajuda d’alguns regidors conscienciats, anirem completant totes les fitxes. Algun d’ells, com Ricard Espelt, ja han agafat el control de la seva pàgina i ja ha demanat públicament el vot a la seva gestió. Un pas que no tots els polítics estan disposats a fer, de moment. Si vols seguir el seu exemple, ho tens fàcil.

Els elegits han estat: Jaume Collboni pel PSC, David Madí per CiU, Xavier Vendrell per ERC, Marc Rius per ICV-EUiA i Jordi Cornet pel PP. Ells són els responsables dels missatges, eslògans i de les accions que els partits ja estan duent a terme.

De moment, i com que a Voota tenim ganes d’expressar la nostra opinió, hem habilitat un Parlament fictici en el que simulem, segons els vots que han rebut els polítics, les llistes de cada partit i circumscripció. Així doncs, podem veure les llistes de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona si els partits es deixessin portar per Voota.

A més, també es pot veure en detall les llistes per circumscripció i partit. A mode d’exemple, la llista de Barcelona del PSC, la de Lleida de CiU, la de Tarragona d’ERC i la de Girona del PP.

Si tens algun dubte del funcionament, pots veure el post de presentació d’aquesta aplicació: Les eleccions arriben a Voota.

Des de Voota hem fet un pas endavant i hem fet una simulació de Parlament, on els escons varien segons els vots que fan els usuaris sobre els polítics. Es poden veure els elegits pels usuaris segons les diferents circumscripcions i al total de Catalunya, com es mostra a l’imatge. Esperem que aquest incentiu faci augmentar significativament els vots que rebem actualment. Tot sigui per la participació ciutadana!

Continuant amb les millores que incorpora aquest milestone 1.8, hem afegit un timeline amb els últims vots i les últimes opinions perquè sigui més fàcil l’interacció. El podeu veure a la portada de Voota. Com ja podeu anar endevinant, aquesta ha sigut una actualització centrada en la millora de la navegació i de la conversa. Un exemple més és la pàgina que unifica tots els vots, els últims usuaris registrats…

Preferim no explicar cap més millora d’aquesta actualització, et convidem a provar-la!

Pots veure les millores de la nova actualització, la del milestone 1.9.

Propostes

És un punt que personalment crec que és imprescindible en una web que vol fomentar la participació ciutadana en la política. Permet que qualsevol faci una proposta, més o menys desenvolupada, i que la resta d’usuaris en puguin opinar i votar.

També pot ser el suport perquè els polítics, tal i com va fer en Carles Campuzano, obrint les propostes de lleis i debats públics a qui hi estigui interessat. Serà especialment difícil aquest punt i per aquest mateix motiu els ho posem a disposició, perquè l’aspecte tècnic no sigui excusa.

Afegir una proposta és fàcil, només necessites tenir clar què vols proposar i omplir el formulari. Des d’aquell moment la proposta serà pública i podrà rebre suports i crítiques.

Com queda una proposta? Un exemple:

Per últim, dir que un cop la proposta està penjada,  no es pot editar ni el títol ni la descripció per evitar fraus i malentesos. No obstant, els arxius adjunts i els enllaços externs seran en tot moment editables.

Encara no has aportat cap proposta?