Inaugurem la secció d’entrevistes amb una d’especial que té com a protagonista a la diputada igualadina Marina Llansana. Especial perquè estem parlant d’una diputada que ha anunciat que deixarà de ser-ho d’aquí a uns sis mesos per tornar a la vida civil, tot i que encara no ha desvetllat a què es dedicarà.
Marina Llansana és llicenciada en filologia catalana per l’UAB i en periodisme per l’UPF. Abans de ser diputada per ERC durant dues legislatures havia treballat en diferents mitjans de comunicació, com l’Avui, Catalunya Ràdio o Regió 7, principalment en seccions culturals. Manté des de fa anys contacte amb el teixit associatiu de la seva comarca, l’Anoia.
-Has anunciat que deixes la política activa al final de la legislatura. Quins motius t’han portat a prendre aquesta decisió?
La política sempre hauria de ser un període transitori, i jo no ho he perdut mai de vista. Plego per coherència, perquè sempre he defensat que hi hauria d’haver molta més rotació de cares públiques de les que hi ha i s’hauria d’entendre l’exercici del càrrec com una cosa provisional. He tingut el privilegi de ser diputada al Parlament durant dues legislatures i és un període suficient, penso que és bo que algú altre de la meva comarca pugui ocupar aquest lloc i jo pugui reprendre la meva carrera professional.
-Abandonaràs la teva activitat a la xarxa?
De cap de les maneres. És cert que la xarxa m’ajuda a l’hora d’exercir el meu càrrec polític perquè em permet saber, sense intermediaris, què pensa la gent i puc explicar la meva feina i interactuar amb els ciutadans de manera directa. Però no sóc a la xarxa només per això; hi sóc perquè m’interessa com a ciutadana i em permet participar, aprendre, intercanviar idees.
-Twitter vs Facebook: quina xarxa social recomanaries a un altre polític?
El Twitter és immediatesa, pots llençar propostes concretes, eslògans, titulars, però hi falta reflexió. El Facebook permet més la reflexió i el debat però és més feixuc, no és tan àgil ni permet tant la interconnexió. Tot té pros i contres. L’ideal és combinar les dues eines.
-En aquesta legislatura el Parlament s’ha acostat a la ciutadania mitjançant les xarxes socials. Quin balanç personal en fas?
S’ha fet un salt de gegant en l’ús de les eines 2.0 en la política. Al Parlament hem estat pioners gràcies als diputats que s’hi van llançar i ens van servir d’exemple com els companys Donaire i Puigdemont. I evidentment gràcies al President Benach que ha estat un model a seguir. Un exemple significatiu: al principi d’aquesta legislatura, fa només 4 anys, no estava ben vist l’ús del portàtil dins l’hemicicle i ara, en canvi, hi ha connexió a la xarxa des de tots els escons. El salt ha estat molt gran i en poc temps.
-Les previsions apunten a una baixa participació en les eleccions al Parlament. Què creus que falla entre la política i els ciutadans i com es podria millorar?
Hi ha una falta greu de comunicació entre electors i elegits. La ciutadania i els polítics estem cada vegada més lluny, parlem llenguatges diferents. Si volem combatre la desafecció i reduir l’abstenció s’ha de replantejar tot el sistema de partits, i això passa, d’entrada, per una nova llei electoral, però els dos grans partits l’estan bloquejant des de fa temps…
-Coneixes Voota.cat? Com creus que una web que permet opinar sobre polítics i propostes pot ajudar a animar a la participació política ciutadana?
Sí, conec Voota.cat. Qualsevol instrument que permeti acostar la política als ciutadans és bo. I encara és millor si els polítics els usen per saber què opina la gent, l’intercanvi ha de ser en les dues direccions. Personalment penso que seria bo introduir-hi més reflexió, més possibilitat d’argumentació. Votar és important però sobretot cal saber el perquè d’un vot o un altre, això és el que realment pot ajudar als polítics a fer millor la seva feina.
Per acabar, et recordem que pots votar a Marina Llansa a Voota.
